Ma Antònia Grau

Professora de llengua i literatura catalana,  Maria-Antònia Grau i Abadal és, sens dubte, junt a Teresa d'Arenys, una de les veus poètiques més destacades de la literatura que ha donat el Maresme contemporani. Vinculada al Grup Literari de la Font del Cargol, de Premià de Mar i a l'ensenyament de la Llengua i la Literatura Catalanes a Secundària, la seva tasca literària és un treball lent, minuciós, construint llibre a llibre i tardant els anys que calgui per donar-li contingut en el fons i en la forma, en direcció contrària als temps actuals de velocitats i imperfeccions.

 

En l'obra de Maria-Antònia Grau hi ha un intent de capturar l'instant, d'acostar-se a la vida amb la seva bellesa i alhora moments més difícils, també un clam de rebel·lió i compromís que s'alterna amb la recerca del Jo interior en l'espai i en el temps. Poemaris com Engrunes, I grega, Paradisos, Un pòsit de cafè al fons de cada tarda o Res no és igual a res, avalats per importants premis i escrits sense cap més pressió que el propi i autoexigent nivell de rigor o la necessitat interna, en són testimonis.

Grau escriu poesia des del fons del cor, però amb un hàbil domini de cadascuna de les peces del poema. No amaga influències com Sylvia Plath, Ricard Creus o Maria Mercè Marçal, però també és indiscutible que ha trobat una veu pròpia, sòlida i profunda alhora, allò més difícil d'aconseguir per a un autor.

Informació de l'autora extreta de http://www.youtube.com/watch?v=9C3f03HqHro

 

Ha guanyat el següents premis literaris:

Marià Manent, 1986: Cos

Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, 1989:  I grega

Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell de poesia, 2004: Un pòsit de cafè al fons de cada tarda