Pep Bras

Em dic Pep Bras, vaig néixer l’any 1962 (el de la nevada) a Premià de Mar, i aquí continuo vivint, acompanyat de la meva dona, la Nana, i la meva filla, l’Alba. Sóc llicenciat en periodisme, i he treballat sobretot de guionista. En destaco els setze anys a El Terrat de l’Andreu Buenafuente (des dels seus inicis a la ràdio, passant pràcticament per tots els seus programes, dels “Sense títol” i “La cosa nostra” a les dues últimes gales dels Premis Goya, que vaig coordinar). Abans, havia dirigit i presentat el programa “Va de cine” a TVE i havia escrit per a la Júlia Otero i la Isabel Gemio.

He tingut la sort de publicar una vintena de llibres de tots els gèneres: novel•les com “L’edat dels monstres” (Finalista del premi Sant Jordi 1998), reculls de contes com “El vaixell de les vagines voraginoses” (Premi La Sonrisa vertical 1987), obres de teatre com “City bang blues/Sang i fetge a la ciutat” (Premi Memorial Antoni Santos, 1989) i poemaris com “Escrivint amb els cent ulls de Laura”. També he coescrit quatre reculls de contes amb el col•lectiu Germans Miranda, i un (“Fora de sèrie”, 2010), amb els  guionistes del Terrat, amb qui també he perpetrat “Lo que vendría a ser la televisión en España.” I “La vida en siete minutos”, publicada per Seix Barral. La meva última novel·la és "La niña que hacía hablar a las muñecas" (Siruela/Alevosía), primera part d'una tril·logia que continuarà amb "El dragón en la ciudad de las bombas" (títol provisional)